El més interessant i turístic per fer a Puno és visitar les illes que es troben al llac Titicaca. La més distant de Puno, Amantaní, es troba tan sols a 40 km. Així que una es troba navegant a 4.000 metres sobre el nivell del mar. La comunitat dels Uros, coneguts per fer-ho tot (les barques, les superfícies flotants on viuen, les cases, els llits…) amb “totora”, una espècie de jonc, la planta que creix dins el llac, es van traslladar a tan sols uns 5 km de Puno precisament perquè el turisme hi arribés amb més facilitat. D’aquesta manera, visitar-los s’ha convertit en un pur teatre. Una cosa similar però no tan “heavy” passa a Taquile i Amantaní, però ells no s’han pogut desplaçar més a prop de Puno perquè viuen en illes de veritat i no illes flotants. Tot i així, em va agradar que els habitants d’Amantaní viuen en perfecte comunitat, i funcionen amb un sistema de rotació tant pel conreu com per allotjar els turistes. És la manera de repartir en igualtat els beneficis. En aquestes dues últimes illes hi ha una vibració especial, i és que el llac Titicaca dóna a les terres pròximes i a la seva gent un ritme, una llum i una atmòsfera màgica.
illa flotant Uros 
el fill de la conductora de la barca Uros 
la conductora de la barca Uros 
totora 
transportador de totora
conreus de Taquile amb Amantaní al fons 
teixidors a mà, artesania exclusiva dels homes taquilenys 
blat de moro 
els famosos arcs de Taquile
A Amantaní vaig passar una nit a casa d’una família local. Gran experiència per compartir i conèixer millor la seva situació. A més, vaig tenir la fortuna de que el matí següent es feia la celebració anual de pagamament a la Pachamama (Terra) i al Pachatata (Sol). I és que en els dos turons més alts de l’illa, hi ha un temple per a cada un.
l a u r a s i c a r t 
Deixa un comentari