Catorze anys més tard he tornat a tocar la Pica, aquest cop amb ulls de dona. El record de nena perdura, i és el record que inicia el meu amor per les muntanyes.
Els llacs. L’aigua. Els rocs de ferro. El foc.
Pujar per la carena i baixar pel sender.
Els cims salvatges.
I la llum ampla.
l a u r a s i c a r t 
Deixa un comentari