Són dos importants recintes arqueològics molt visitats al Valle Sagrado. Pisac té forma de perdiu, Ollantaytambo de llama, Machu Picchu de còndor, Cusco de puma… Era un costum dels inques construir les ciutats en formes figuratives d’animals. A Ollantaytambo poble, petit i tranquil (exceptuant la quantitat d’autobusos turístics en hores punta) m’hi vaig allotjar uns dies. I és que em va agradar perquè conserva l’arquitectura, les canalitzacions d’aigua i la forma original (en aquest cas de panotxa de blat de moro) que els inques van construir.
Els inques sempre construïen enclavats a les muntanyes per evitar els mals de les inundacions, esllavissades , atacs enemics… Ollantaytambo Porta d’entrada als llocs més sagrats d’Ollantaytambo Amb aquesta tècnica de construcció, els murs són molt més resistents als terratrèmols Si poses el cap dins d’un d’aquests forats, fa un efecte sonor ben curiós. De fet, es crea una mena d’eco, que permet comunicar-se amb altres forats com aquests a la muntanya del davant Al·lucinants enormes pedres pel que hauria estat el Temple del Sol d’Ollantaytambo. Mai va ser acabat. De granit rosat, les van transportar d’una pedrera a 4 km Canalitzacions d’aigua, fonts…que com tot el que feien, tenen gran valor simbòlic i ritual Com aquesta font, que era per saber si les donzelles eren prou pures com per entrar als llocs sagrats Pujant al Temple del Sol Vistes desde Pisac La Vall Sagrada Van saber molt bé com cultivar-la I aquí s’aprecia molt bé la curvatura i la forma
trapezoïdal de molts dels seus mursTemple del Sol de Pisac També inacabat. Aquestes formes servien per transportar les pedres Un recinte i un mur del temple