Són dos importants recintes arqueològics molt visitats al Valle Sagrado. Pisac té forma de perdiu, Ollantaytambo de llama, Machu Picchu de còndor, Cusco de puma… Era un costum dels inques construir les ciutats en formes figuratives d’animals. A Ollantaytambo poble, petit i tranquil (exceptuant la quantitat d’autobusos turístics en hores punta) m’hi vaig allotjar uns dies. I és que em va agradar perquè conserva l’arquitectura, les canalitzacions d’aigua i la forma original (en aquest cas de panotxa de blat de moro) que els inques van construir.
Els inques sempre construïen enclavats a les muntanyes per evitar els mals de les inundacions, esllavissades , atacs enemics… 
Ollantaytambo 
Porta d’entrada als llocs més sagrats d’Ollantaytambo 
Amb aquesta tècnica de construcció, els murs són molt més resistents als terratrèmols 
Si poses el cap dins d’un d’aquests forats, fa un efecte sonor ben curiós. De fet, es crea una mena d’eco, que permet comunicar-se amb altres forats com aquests a la muntanya del davant 
Al·lucinants enormes pedres pel que hauria estat el Temple del Sol d’Ollantaytambo. Mai va ser acabat. 
De granit rosat, les van transportar d’una pedrera a 4 km 
Canalitzacions d’aigua, fonts…que com tot el que feien, tenen gran valor simbòlic i ritual 
Com aquesta font, que era per saber si les donzelles eren prou pures com per entrar als llocs sagrats 
Pujant al Temple del Sol 
Vistes desde Pisac 
La Vall Sagrada 
Van saber molt bé com cultivar-la 
I aquí s’aprecia molt bé la curvatura i la forma
trapezoïdal de molts dels seus murs
Temple del Sol de Pisac 
També inacabat. Aquestes formes servien per transportar les pedres 
Un recinte 
i un mur del temple
