Arequipa i Canó del Colca

Deixa un comentari
Escrits de viatge andí

Arequipa, la ciutat blanca, em va enamorar al primer moment (tot i ser una ciutat). El seu centre està construit pràcticament en la seva totalitat amb “sillar blanco”, una pedra volcànica. I és que està envoltada de set volcans! Els més emblemàtics són el Misti (5825 m), el Chachani (6057 m) i el Picchu Picchu (5664 m). N’hi ha alguns que estan actius, i en vaig poder veure un escopint cendra. L’art religiós és peculiarment sorprenent, ja que els missioners van mesclar elements de la cosmovisió inca amb la religió catòlica per tal de que el missatge fos més ben rebut, o més familiar, pels indígenes. Així que una pot veure la representació de l’últim sopar on els comensals estan asseguts en una taula rodona (les cerimònies inques es fan en cercle), al mig de la taula hi ha blat de moro, i el plat servit a Crist és un cuy (conillet d’Índies, plat súper típic al Perú). O també es pot veure una capella tota colorida, molt colorida, amb aus i flors de la selva amazònica.

Arcades d’un claustre
La Plaza deArmas amb el Chachani de fons. Diuen que és la més bonica del Perú
Carrer
El sostre de la capella colorida
Colors al Monasterio de Santa Catalina. És com una petita ciutat dins d’una altra
Recorda a un poblet andalús
Només hi ingressaven dones de classe alta.
Flors ballarines
L’última llum del dia entra a la cuina del monestir
A la Terra del Foc
les postes de sol sempre són càlidament enceses

El Canó del Colca és el més profund del planeta i molta gent hi va per observar-hi còndors. Nosaltres vem fer un trekking de quatre dies amb un desnivell, si més no, trencador de cames. Els camins eren en interminables zig-zags! Per sort, al final de cada etapa ens vem trobar amb autèntics oasis, que vindrien a ser allotjamennts en cabanes a prop d’aigües termals o piscines, molt ben ajardinats o conreats, i bon menjar. I bé, les fotografies parlaran per si soles de com vaig gaudir dels paisatges profunds, la calor, el vent i el silenci.

Trobant-me l’ombra
En cels blaus
Aquí s’hi veuen “los andenes”. Són tots aquests balconets pre-inques, que la gent de la terra va dissenyar amb gran destresa agrònoma per poder cultivar en tal desnivell.
Profund
I alt
I tan profund
Les terres que a la primavera i a l’estiu són meravellosament verdes i florides. Nosaltres ja les vem trobar marronoses.
A la Plaza de Armas de Cabanaconde (punt d’inici i final del nostre recorregut) hi vam trobar un debat polític on hi participava la majoria de la comunitat. I és que dies després hi havia eleccions a varies regions peruanes
La cultura cabana és la de la zona. És estrany veure una dona sense aquest estil de barret. I moltes porten vestits també amb aquests brodats en fons blanc. Hi representen fauna i flora del Canó del Colca
Les dones i els homes, junts però separats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s