l a u r a s i c a r t

Arequipa, la ciutat blanca, em va enamorar al primer moment (tot i ser una ciutat). El seu centre està construit pràcticament en la seva totalitat amb “sillar blanco”, una pedra volcànica. I és que està envoltada de set volcans! Els més emblemàtics són el Misti (5825 m), el Chachani (6057 m) i el Picchu Picchu (5664 m). N’hi ha alguns que estan actius, i en vaig poder veure un escopint cendra. L’art religiós és peculiarment sorprenent, ja que els missioners van mesclar elements de la cosmovisió inca amb la religió catòlica per tal de que el missatge fos més ben rebut, o més familiar, pels indígenes. Així que una pot veure la representació de l’últim sopar on els comensals estan asseguts en una taula rodona (les cerimònies inques es fan en cercle), al mig de la taula hi ha blat de moro, i el plat servit a Crist és un cuy (conillet d’Índies, plat súper típic al Perú). O també es pot veure una capella tota colorida, molt colorida, amb aus i flors de la selva amazònica.

El Canó del Colca és el més profund del planeta i molta gent hi va per observar-hi còndors. Nosaltres vem fer un trekking de quatre dies amb un desnivell, si més no, trencador de cames. Els camins eren en interminables zig-zags! Per sort, al final de cada etapa ens vem trobar amb autèntics oasis, que vindrien a ser allotjamennts en cabanes a prop d’aigües termals o piscines, molt ben ajardinats o conreats, i bon menjar. I bé, les fotografies parlaran per si soles de com vaig gaudir dels paisatges profunds, la calor, el vent i el silenci.