La Pachamanca vindria a ser una barbacoa o una calçotada però a “lo ancashino”. La família Rosales, tan acollidors i riallers a tothora, ens la va fer a una colla de turistes. Col·loquen pedres a mode de forn, a dins hi calen un bon foc per escalfar-les, i quan ja cremen, destrossen la construcció per barrejar-les entre els aliments (patates, carn, blat de moro, mongetes..). Hi posen una capa aïllant de vegetal, una de teixit, i finalment ho tapen tot amb terra. D’aquí li ve el nom; de Terra, de Pachamama.