El glaciar Pastoruri, que en quechua significa “Pasto Adentro” i que s’estén per la cara nord de “el nevado” del mateix nom, es troba entre els 5.200 i 5.001 metres d’altitud. El retocès que ha patit, i està patint, es fa evident en el nou llac que s’ha format als seus peus. Experts calculen que en uns deu anys, o inclús menys, haurà desaparegut per complet. Tot avançant per la seva vall, s’hi troben varies llacunes, de més noves i de més velles, cada una amb les seves pecularietats. I per peculiar, la Puya Raimondii, una planta família de la pinya que creix tan sols en els altiplans peruans i bolivians. Diuen que la planta només floreix quan arriba als cent anys, produeix 5.000 flors (!!!), i després mor.
A la llacuna del pic Churup, del verb quechua tsuruy = congelar-se, a 4500 metres, s’hi arriba desde el poblat de Pitec, aproximadament a una hora de Huaraz en transport. Dins el Parc Nacional del Huascarán, el camí ascendeix 6 km. I és preciós. El camí, i tot el que hi trobes, i quan arribes a dalt… et congeles de tanta bellesa.
l a u r a s i c a r t 
Deixa un comentari